Anys 80: una nova federació del Centre per fer front a nous reptes i amenaces
Als anys 70, la immensa majoria de l’oferta comercial catalana es concentrava als nuclis urbans, i Sabadell no era cap excepció: tot i que alguns barris començaven a florir, el gruix de l’oferta comercial de la ciutat se situava al seu centre neuràlgic.
Però als anys 80 això va canviar per dos motius. Primer, per l’aparició de nous centres comercials a la perifèria de Sabadell, com Baricentro, inaugurat l’any 1980 a Barberà del Vallès. I segon, pel desenvolupament del projecte de l’Eix Macià, amb la creació del Parc Catalunya a finals de la dècada dels 80 i la projecció de tres nous centres comercials que obririen les seves portes més endavant: El Corte Inglés, Paddock Bulevard i Llac Center.
Les associacions de carrers en què fins llavors s’havien unit els botiguers i botigueres del Centre, es van quedar petites.
Havia arribat el moment de fundar una gran federació.
Aquesta proliferació de centres comercials, sumada a la nova centralitat de l’Eix Macià, suposava una amenaça per al comerç i la restauració preexistent a la ciutat. Per això, a principis dels 80, les associacions de carrers en què fins llavors s’havien unit els botiguers i botigueres del Centre, es van quedar petites. Havia arribat el moment de fundar una gran federació per poder abastar objectius més ambiciosos i crear un espai comercial ampli que fos més que una suma de carrers dispersos.
Va ser així com el 4 de novembre de 1982 va néixer la Federació de Comerciants del Centre de Sabadell. L’acord fundacional el van sotasignar cinc socis fundadors: el senyor Joan Fontserè (el president) i el senyor Silvestre Siscart (el secretari), juntament amb la senyora Aurora Painó, el senyor Joan Monistrol i el senyor Andreu Farrés, que en foren vocals.
Acta fundacional de la Federació de Comerciants del Centre de Sabadell
Principis dels anys 90: ara toca l’agenda del Centre
Els anys 90 van suposar un gran canvi en els referents comercials dels sabadellencs i les sabadellenques. D’entrada, es va constituir el gruix de l’oferta comercial de l’Eix Macià, amb la inauguració d’El Corte Inglés el 1991, Llac Center el 1994 i Paddock Bulevard el 1998. A més, els Jutjats i la Cambra de Comerç es van traslladar del Centre a l’Eix Macià. La nova zona comercial de Sabadell havia nascut amb impuls i es va consolidar ràpidament. De sobte, la ciutat tenia dues polaritats clarament identificades: d’una banda, el flamant Eix Macià, i, de l’altra, el tradicional Centre. I hi havia un problema afegit: per vestir un sant (l’Eix Macià) calia desvestir-ne un altre (el Centre). La ciutat no donava per tot.
A més, la incorporació massiva de les dones al món laboral, sumada a que cada vegada més famílies tenien cotxe, va canviar la manera de comprar i va provocar el boom dels nous centres comercials periurbans com Pryca, Continente o el ja esmentat Baricentro. Les famílies visitaven aquestes grans superfícies per fer-hi “la compra del mes”, amb bosses i més bosses de menjar, productes d’higiene i neteja, i packs de brics de tota mena de begudes, per no haver-se de preocupar d’anar a comprar durant molt temps. La costum de visitar els comerços del costat de casa per a proveir-se d’alguna cosa cada dos o tres dies, abans fortament arrelada, havia desaparegut. Eren nous temps.
Mentre l’Eix Macià es convertia en el símbol de futur i modernitat de l’època, quedava en evidència que el Centre havia quedat descuidat després de dècades sense rebre inversions. Per això, a principis dels anys 90, i després de molt insistir, l’Ajuntament de Sabadell va impulsar el Pla Urban: una forta inversió urbanística finançada amb fons europeus per tal de posar al dia el Centre de la ciutat. Va ser així com va començar la transformació del Centre. La pacificació i la peatonalització d’un bona part dels carrers del Centre, a més de projectes per facilitar l’aparcament, en van ser el motor.
Mentre l’Eix Macià es convertia en el símbol de futur i modernitat de l’època, quedava en evidència que el Centre havia quedat descuidat després de dècades sense rebre inversions.
Passeig de la Plaça Major, Sabadell, any 1988. Autor desconegut / Arxiu Històric de Sabadell.
En aquestes dues vistes aèries es pot observar el gran canvi urbanístic que va suposar per a Sabadell la construcció de l’Eix Macià. La primera imatge és de l’any 1982 i la segona, del 1999. A l’última hi ha molts més carrils per banda i la via arriba fins a la plaça Espanya. A més, han aparegut el Parc Catalunya i diversos edificis, alguns d’ells de nous centres comercials.
Una de les condicions per a rebre els fons europeus del pla Urban era la creació d’un espai de treball i discussió del projecte i la seva execució, on participés tant l’administració com la ciutadania. Així es va fundar, amb finançament europeu en la seva pràctica totalitat, l’Oficina de Dinamització del Centre de Sabadell (popularment anomenada “l’Oficina” o “l’Oficina del Centre”), que va possibilitar els canvis urbanístics del nucli de la ciutat. La Federació de Comerciants del Centre de Sabadell va impulsar-ne la creació i inicialment en va prendre el lideratge amb la presidència del Sr. Antoni Maria Brunet. Aquest instrument va fer possible el diàleg amb les administracions. Les reivindicacions de les activitats comercials i dels veïns del Centre van ser escoltades.
Els esforços de l’Oficina, junt amb una mirada llarga, van aconseguir convèncer el veïnat de la necessitat de peatonalitzar el Centre justament quan la zona de moda, l’Eix Macià, s’alçava al voltant d’una via per a cotxes de sis carrils (tres per sentit). La visió de l’Oficina era innovadora, i els anys acabarien demostrant que, a més, era encertada. Gràcies a la seva col·laboració amb l’Oficina, la Federació de Comerciants del Centre de Sabadell va aconseguir impulsar una urbanització favorable per al comerç. L’objectiu era convertir el Centre en un espai tan accessible com els centres comercials, però molt més atractiu, viu i autèntic.
L’objectiu era convertir el Centre en un espai tan accessible com els centres comercials, però molt més atractiu, viu i autèntic
De finals dels 90 fins el 2017: 27 anys d’obres i transformacions
A mitjans dels anys 90 va començar el llarg procés de remodelació del Centre, protagonitzat per la reforma del Mercat Central. L’activitat del Mercat Central es va haver de traslladar al Passeig durant les llargues reformes del seu edifici històric de la plaça del Mercat. A més, quan finalment el Mercat va tornar al seu emplaçament, les obres que es van realitzar al Passeig van haver de ser provisionals, a l’espera de la construcció de la nova estació d’FGC (no prevista inicialment).
Mercat provisional al Passeig de la plaça Major, Sabadell, any 2011. Autor: Joan Monistrol Pons/Arxiu Històric de Sabadell.
El 2004, la Federació de Comerciants de Sabadell Centre, que ja tenia una estructura professionalitzada i un model associatiu clar, es va convertir en Sabadell Comerç Centre.
Malgrat tot, amb el temps, el conjunt de les obres acabaria fent que el Centre guanyés en competitivitat mentre es calmava la febre de modernització que apostava per traslladar-ho tot a l’Eix Macià i convertir-lo en el nou cor de Sabadell.
Paral·lelament, els models comercials periurbans inspirats en França i els Estats Units amenaçaven l’anomenat “model català de comerç”; un fenomen cultural propi que fa que les botigues de Catalunya estiguin fortament imbricades a la seva ciutat o poble. La Generalitat va reaccionar impulsant el concepte de “centre comercial a cel obert” per tal de donar una nova vida i un nou relat als comerços dels nuclis urbans.
La idea de “centre comercial a cel obert” va atorgar a les entitats de comerciants de Catalunya els recursos necessaris per representar i dinamitzar l’oferta comercial de les trames urbanes de les nostres ciutats. Això es va traduir en la professionalització de les entitats, i per tant en un reforç en la capacitat d’interlocució amb les institucions. Va ser doncs amb la professionalització de les estructures que es van crear les figures de gerent i dinamitzador/a comercial a les associacions de comerciants, que van començar a desenvolupar de forma professionalitzada una tasca que fins aleshores havien assumit els propis comerciants.
La Federació de Comerciants del Centre de Sabadell no va ser cap excepció i va contractar personal per ajudar-la a liderar la transformació del Centre juntament amb l’Oficina. Poc després, concretament l’any 2004, amb l’estructura professionalitzada i amb un model associatiu clar, va deixar enrere definitivament el model federatiu (la federació de carrers) per convertir-se en l’associació que és ara, Sabadell Comerç Centre.
Fins el juny del 2017 no es va acabar el gruix important de les obres del Centre, amb la inauguració de l’estació dels FGC al passeig de la Plaça Major. Van ser anys de molta feina per a Sabadell Comerç Centre, i de molta intensitat i debat intern i extern. No ha estat fàcil gestionar les tensions que s’han generat en 27 anys d’obres. I encara ara, a 2023, ens llepem alguna ferida.
Encara hi ha línies de treball obertes i reivindicacions històriques per acabar de completar la transformació del Centre, com ara la pacificació i la transformació de la Via Massagué.
El procés de canvi urbanístic del Centre ha durat 30 anys... de moment. De fet, una de les proves més recents d’aquesta transformació han estat les últimes obres del passeig de la Plaça Major, que, després de molts debats i molta polèmica, es van enllestir la tardor de l’any 2022. A més, encara hi ha línies de treball obertes i reivindicacions històriques per acabar de completar la transformació del Centre, com ara la pacificació i la transformació de la Via Massagué.
Actualitat: els nous reptes
Avui els nous reptes de les centralitats urbanes comercials tenen a veure amb els dos grans vectors de canvi: la sostenibilitat i la tecnologia.
Així, ens cal virar cap a un urbanisme climàtic: porositats i drenatge als paviments, gestió d’ombres i temperatura, vegetació de baixa necessitat hídrica, materials sostenibles i, per descomptat, l’impuls d’una mobilitat eficient i sostenible que no penalitzi l’accessibilitat ni tampoc generi desequilibris socials o territorials.
Pel que fa a l’altre gran vector, el tecnològic, cal gestionar l’impacte que genera la nova realitat tecnològica des de la responsabilitat ambiental i la mobilitat, així com els canvis sociològics i de les relacions humanes que propicia.
Així com als anys 90 teníem clar que calia modernitzar el Centre, i no ens vam rendir fins que ho vam aconseguir, ara hem de construir un nou horitzó per mantenir la competitivitat d’aquest espai tan rellevant.
Per tot això el nostre objectiu en aquest context de canvi és treballar per convertir el Centre en un espai atractiu, un espai necessari, un espai on vulguis anar i t’hi vulguis quedar. Cal crear una proposta que combini una bona qualitat de l’espai públic amb una proposta atractiva d’oci, comerç i cultura.
Així com als anys 90 teníem clar que calia modernitzar el Centre, i no ens vam rendir fins que ho vam aconseguir, ara hem de construir un nou horitzó per mantenir la competitivitat d’aquest espai tan rellevant i sobretot tan imprescindible, tenint en compte la seva funció ecològica, econòmica, social i redistributiva.
El Passeig de la plaça Major al novembre del 2023. Autor: Sabadell Comerç Centre